domingo, 24 de enero de 2010

24.01.10 BURRIAC, CONQUERIT

Amics BTTaires, després de molt de temps, ja hem conquerit BURRIAC. Personalment, ho havia intentat varies vegades, des d'aquell 11 de juliol quan el nostre amic Paco Raya ens convidava a l'excursió a Burriac, eren els principis del BTT LA LLAGOSTA, llavors va ser per motius laborals, d'altres per motius familiars (falta de temps per arrivar-hi)., i mai no ho havia aconseguit. Avui les BALAS ROJAS, ens hem disposat a arrivar-hi, per molt que des de TV3 ens deien que plouria. Hem tornat a matinar i a les 8:00 ens reuniem al camp de futbol en CARRI,ALBERTO,JUAN CARLOS,ALVARO,MANOLO MAQUINA,YETI,RAFEL I ELS GERMANS SCHLEK (ANDY Y FRANK,ja,ja,..), faltaven moltes BALAS, alguns amb excuses justificables i d'altres encara a l'enfermeria.. Des d'un principi el ritme torna a ser dur, l'Alvaro i en Manolo han posat un ritme que a alguns ens costava seguir, i a més no podíem tensar la corda que l'excursió es preveia dura i llarga. Fent el recorregut per Marina anavem tots junts, puja i baixa camins, tots per camins rurals sense trepitjar carretera i tampoc sense trepitjar trialeres,.. Només al arrivar a la cadena on trenquem cap a Burriac ,on el cami es fa corriol i alguns de nosaltres toquem amb el cos a terra,.. JA VEIEM EL CASTELL, l'objectiu està a tocar pero ens falta el més dificil la pujada al Castell que despres dels kms. acumulats se'ns fa un tant ferragosa.
L'Andy i el Carri com anàven sobrats han fet algun km de més.. fins que han trobat el cami correcte.
Un cop al Castell, gaudim de les vistes, esmorzem bocates,barretes energeniques i demés, sentim en el silenci el soroll d'una llauna de Coca-cola com sona al obrir,...i com a anecdota l'Andy quasi deshidratat se'ns ha begut la meitat del que duiem.
L'Alberto com a bon cap de files, ens ha fet un reportatge fotogràfic, i ara amb els estòmacs plens ens toca tornar cap a casa, la tornada també es preveu dura, per la qual cosa decidim tornar per Vallromanes i no fer tota la serralada de Marina un altre cop. Aqui l'Alvaro tot i ser Basco, li entren les pors del tornar i amb l'excusa de dolor al genoll vol tornar per la Costa, però com a bon Basco ens ha acompanyat i ha finalitzat la ruta amb el grup.
Ja de tornada, segueix el ritme dur imposat pel Rafel, que quan arriva el terreny pla es transforma...
Doncs si, ja som a casa de tornada amb la satisfacció d'haver fet la feina que teníem encarregada,..hem gaudit d'una sortida molt maca, on hem patit, hem gaudit, hem rigut,com sempre..i a més aquest cop si, hem conquerit BURRIAC.
Aquesta va pel ROCKY que no l'ha pogut fer amb nosaltres.
Ens tornem a parlar a la propera..
P.D. ALBERTO, ESTOS SON TUS COLORES.

domingo, 10 de enero de 2010

10.01.10 PUIG GRACIÓS-BERTÍ-SANT MIQUEL DEL FAI

Amics, avui diumenge es preveia molt de fred. Això ha fet que alguns de nosaltres ens hem resguardat a casa i no hem sortit a fer kms, d'altres han sortit més tard , i els més agoserats ens hem decidit per anar a fer una dura sortida pels voltants dels Cingles del Bertí . El nostre repte era des de Santa Eulalia de Ronçana fer el Puig Graciós, Castell de Casclar, Sant Miquel del Fai i tornar a Santa Eulalia sense gairebé tocar asfalt. Aniriem guiats pel nostre company José Antonio Ramírez i alguns companys del CC LLiçà de Vall (Miguel Romo i el seu cunyat d'entre d'altres). Això feia que avui fos una sortida molt especial, per això hem matinat una mica més per tenir-ho tot a punt ja que a les vuit sortiem del Camp de Futbol de La Llagosta. Això si, haviem d'anar en cotxe a Santa Eulalia. A les vuit en punt tots érem al camp de Futbol, abrigats com mai pensant en el fred que ens faria. El fred apretava però no tant com ens creiem,el termometre marcava 0º C. Bé ja hi som tots, quasi totes les BALAS ROJAS, exceptuant els que estan a l'enfermeria i els que sortirien més tard i erem quasi tots, ALBERTO,ROCKY,CARRI, MANOLO,YETI,PATXI,ALVARO,ALEX CASTELL (Quina sorpresa,i quin atraviment,jo crec que ja és un BALA) I JO, ens acompanyen també en Marcos i alguns amics seus.
Ens dirigim a Sta. Eulalia on ens trovem amb en José Antonio Ramírez i tota la colla de Lliçà de Vall, ens hem juntat 20 BTTaires un tant obsesionats per això de la bici. Un cop tots plegats comencem la nostra ruta marcada per avui. Des de Sta. Eulàlia ens dirigim a l'Ametlla del Vallès per camins de sorra com ho havíem previst, be camins amb sorra, aigua i gel. I des de Ámetlla comencem l'Ascensió al Puig Graciós, una pujada exigent on la bellessa del paisatge ens ho feia més fàcil. Els amics de Lliçà des del començament han posat un ritme dur, però nosaltres com a bons BTTaires hem respost al que ens demanaven. Tots hem aguantat aquesta dura pujada com a bons BALAS tenint en compte que hem hagut de salvar un desnivell de 700 m aprox.
Un cop a dalt hem reposat forces menjant el que cadasqú portàvem. El nostre cap de files ens ha obsequiat amb un glop d'Orujo que portava d'estranguis per aquestes ocasions,... QUE DETALLE ALBERTO !!!. Hem fet la xarradeta, hem agermanat LLiçà de Vall i La LLagosta i a continuar pedalant que encara haviem de seguir pujant.
Des d'aquí ens dirigim al Castell de Casclar on podem gaudir del tram més bonic del recorregut, tram de pedra dura tot vorejant el massís dels Cingles. El paisatge encisador, només ens ha faltat trobar la neu a les voreres del camí,.. Crec que ha sigut el tram més bonic que he recorregut amb bicicleta, la duresa del desnivell era evident pero el veure tot el que recorríem i tots els companys patint-ho i gaudint-ho al mateix temps, feia que fos uns moments per gaudir de bici,.. Hi havia tant que veure!!!,.. però aquest cop no he parat a fer foto, perdoneu l'egoisme,...Només ho espatllava una colla de moteros, i més tard una altra amb quads, pero la natura està allà, perque la gaudim tots sempre i quan la respectem.. Bé, el camí seguía, i seguía pujant, algun tram molt dur,.. pero ha valgut la pena.
Ja tenim aqui la baixada , tot el que puja ha de baixar, i així ha sigut, una llarga i pronunciada baixada fins a Sant Miquel del Fai.. I que dir d'aquest paratge, tots el coneixem,.. doncs si a seguir gaudint els nostres sentits,..Alguna foto de rigor, i ja de tornada. Canviem el recorregut ja que era complicat tornar per montanya degut al gel i al mal estat dels camins, això fa que ens dirigim a Sant Feliu de Codines ja per asfalt, ho fem a ritme dur, i d'aqui també baixem fins a Bigues per carretera,... i per camins fins als cotxes . La GRAN sortida s'ha acabat, si GRAN sortida, per la bellessa dels seus camins, i a més pels nous ingredients que ens hi hem trobat, la neu, el gel,... el fred. Sens dubte és una sortida per repetir. Tenim tanta natura a prop de casa... som uns privilegiats.. Be queda pendent pels BALAS que no la heu pogut fer... HI TORNAREM.

lunes, 4 de enero de 2010

El Sui des de Cànoves

El company Xavi Sanz ens passa la crònica de la ultima excursió al Sui. La teniu a les entrades del mes de desembre de 2009. Quina enveja eh!!! Aviat hi anirem!!!

domingo, 3 de enero de 2010

NOMBRAMIENTOS !!!

Feliz año a todos!!! Os deseo que hagamos todos muchos kms este 2010. Como cada año por estas fechas hacemos los nuevos nombramientos de los miembros de nuestro grupo. En esta ocasión han sido nombrados como BALA ROJAS los dos aspirantes a BALA ROJA que por su esfuerzo y constancia han superado todos los requisitos que se pedían... LOS NUEVOS BALAS ROJAS SON: ANTONIO QUIÑONES Y PACO ZAMORA.
Enhorabuena compañeros, a los demas aspirantes solo deciros que el nombramiento se va a hacer cada mes y para acceder a ello solo teneis que demostrar vuestras cualidades. También en el capítulo de nombramientos cabe destacar el ascenso en su rango que han logrado nuestros amigos JOSE MOLINA Y MIGUEL RODRIGUEZ que han pasado de forma muy meritoria de POLVORILLAS a BALINES..
Si alguno de vosotros cree que tiene suficientes argumentos como para ser BALA ROJA, solo teneis que presentar vuestra candidatura. Hasta pronto, BTTeros.