BTTeros, ya tenemos la CRONICA PROMETIDA , es obra de Joan Roquet, alias ROCKY.
Aquest Diumenge vàrem anar al Castanyer d’en Cuc i de pas vam esmorzar a La Casa del Bosc on una Maribel Verdú molt simpàtica ens va servir unes butis amb cansalada i mongetes.
Al final vam ser 10,
Carri, Manolo, Alberto, Rafel, Javier i jo mateix, com a guia un company de feina en
Fede i un amic seu del Cau de Sta. Perpetua, en
Rosendo que venia amb els seus dos fills.
Cinc vam anar amb tren fins les Franqueses i la resta amb cotxe. A les 9 menys 10 sortíem de ruta. Un cop atrevesat el poble, entrem a una pista de terra, però no gaire lluny de l’entrada ja ens desviem del camí principal, en Fede comenta que si seguim la pista anem al mateix lloc però la ruta triada es molt mes guapa. De fet es un Sender estret, d’una sola bici, molt tancat per la verdisa i els arbres, amb pujades, baixades, arrels … el de sempre. Un cop a la pista principal, seguim ja fins a Cànoves, ens trobem un fangueig a les zones d’ombra on la bici quedava enganxada al terra tot i seguir les roderes dels cotxes. Ja a Cànoves seguim el camí que ens porta a l’entrada del Parc Natural del Montseny. Particularment fa certa il·lusió rodar amb la Ktm per el Montseny.
Una primera pujada ens indica que ja estem al tram de veritat, una pista ample però molt trencada i amb un desnivell pronunciat, les pulsacions pugen ràpidament per intentar mantenir el ritme dels companys, com sempre la raó recomana afluixar el ritme i pensar amb la salut. Quan arribem a dalt veiem el pantà, molt baix de nivell, es com un meeting point, i havia una desena de Btters, entre ells dues Btteres. Nosaltres seguim sense parar i parem una mica mes endavant quan ja no queda pujada, fem foto i observem la vista del pantà en mig de la natura. El comptador marcava 14,37 Km i el guia ens diu “ Ahora cada cual a su ritmo” males cartes, això es sinònim de duresa, comencem a pujar per una pista on la roca humida per les pluges ens feia patinar la roda del darrera, el soroll d’un rierol d’aigua clara i transparent ens acompanya tot el camí de fet l’entravessem tres cops durant l’ascens. Trobem el segon meeting point, una font d’aigua natural sense colorants ni conservats, Garantit! Jejeje. Alguns companys ja han seguit cap dalt, jo paro a fer un glop d’aigua i fer la foto de rigor, finalment els últims tirem cap dalt, ja tenim gana, passem de llarg el castanyer, ara només volem la buti, per fi es veu la barana del restaurant, ja hi som, un últim esforç. Arribem i el comptador ens marca 17’40 Km. Son tres Km de pujada però sembla mes llarg.
Ara si, toca Esmorzar!!!
Desprès d’esmorzar, baixem a veure el Castanyer, es gegant, es vuit per dins i si pot entrar per darrera, diu la historia que i vivia un rodamón fa molts anys.
Ja fetes les fotos, comencem a baixar per un trencall a l’esquerra, no baixem per el mateix lloc, passem per una ermita i un restaurant, Can Quintana.
Desprès es baixada fins a Cànoves, ens trobem molta gent caminant i algun cotxe, un d’ells amb problemes d’embrague.
Ja a Cànoves, comencem a refer el camí de tornada, a un ritme infernal, 36/40 Km/h, fem la mateixa ruta, el fang (una mica mes sec per el pas dels cotxes), el sender, la pista i finalment els carrers de Les Franqueses fins l’estació del tren.
Gairebé 40 Km.
Personalment m’ho he passat molt be, crec que es pot repetir, el camí no es difícil excepte els últims tres Km. Els que vam tornar en cotxe, a la una i mitja entràvem a casa.
Ktm Team.
Rocky,Moltes Gràcies pel peazo de crònica.
Estariamos encantados si nos acompañase alguna BTTera, es mas tenemos preparado algun regalo sorpresa para la 1ª BTTera que acuda a una MACRO.
