domingo, 21 de marzo de 2010

21.03.10 LA PREHISTORICA II - CELLECS

Poc a dir d'aquesta sortida, on hem comprobat in situ els efectes del passat temporal de neu a la comarca.Vàrem sortir aviat direcció La Roca del Vallés per repetir la PREHISTORICA 2010. Aquest cop ho voliem fer sense les aglomeracions que vàrem trobar al Novembre. De fet, va ser així anàvem gairebé sols, pero amb un inconvenient i gran. Ja que només començar a rodar per camins forestals, els arbres caiguts copaven tot el camí.
No hi havia forma de transitar-hi. Ràpidament ens vem decidir a buscar un camí ample que ens portés a Céllecs, la cual era ja zona coneguda i allà podríem seguir el camí fins a Sant Mateu i així poder realitzar uns quans kilometres i que ens sortís una sortida completa.Direcció Sant Mateu ens creuem amb els nostres col.legues de CC LLIÇA, i seguint el ritme que ens marquen les màquines Manolo i Balumba arrivem a Vallromanes. On ja decidim tornar per la carretera de la Roca, aqui si que ens marquen un ritme envenat i només els pot seguir el nostre cap de files Alberto. Un cop als cotxes quedem per fer una cerveceta i acomiadar-nos alguns membres del grup fins a una altra ocasió.Hem sigut quinze BTTaires els que hem gaudit d'aquesta sortida, tot i tenir moltes absencies, com en Rocky, el Basco, El Cavallboig,El Manolo,El Manolo el màquina, El profe,El Molina,El Paco Raya, l'Andy, El Lucas,El Yeti,...segur que m'endescuido d'alguna bala vermella,!!Amb aixo el que vull dir que hem aconseguit fer un gran grup d'AMICS desde aquells principis on mitjançant el facebook començavem amb el BTT LA LLAGOSTA. Aquest any hem reatlitzat sortides setmanals, quasi be cada diumenge ens hem trobat per gaudir amb les nostres burres. Hem anat a pedalades plegats, i ja en tenim unes quantes de planejades. Alguns anirem als Monegros i molts de nosaltres ja tenim en ment el CABRERÉS o la CONCA DEL D'ARO...Només dir-vos que mantingueu aquest grup amb les mateixes ganes de gaudir del nostre esport preferit i gaudir-ne tots junts. Uns quants continuarem gaudint d'aquest esport pero en unes altres contrades, ens desplaçarem els caps de setmana a Les Gavarres des d'on seguirem explicant-vos les nostres sortides. Esperem que els companys que es quedin per aqui ens segueixin deleitant amb les seves experiencies. A més de les seves sortides dominicals per la zona, segur que tenen excursions molt interesants que compartir amb nosaltres,..Companys ja ens fareu cinc cèntims.. Salut i Kms per a tots.

domingo, 14 de marzo de 2010

14.03.10 DUATLON DE ARBUCIES

Hoy mientras que algunos miembros del BTT LA LLAGOSTA han realizado una salida por PUIG DE LA CREU y otros han estado en MARINA, diez BTTeros nos hemos desplazado hasta ARBUCIES para disputar una DUATLON de MONTAÑA.
Como siempre en estas ocasiones toca madrugar, hay que tener todos los atuendos preparados, no descuidar nada y sobretodo ser puntual. Son las 7:00 y ya estamos todos en el Camp de Futbol. Nos repartimos en los coches y nos dirigimos hacia Arbucies, como en estos ultimos dias el frio es intenso y se prevee unas condiciones adversas.
Somos de los primeros en llegar al Arco de salida, los organizadores ya lo tienen todo a punto y podemos recoger nuestros dorsales. Pronto nos damos cuenta que será una duatlón con poca afluencia de participantes. Empiezan los nervios y las indecisiones, que nos ponemos manga corta o manga larga? Hacía mucho frio, pero ya lucía el sol y con fuerza. La mayoría de nosotros nos ponemos manga corta y dejamos la manga larga para el sector de bicicleta. Nos da tiempo para charlar un rato y hacernos cuatro fotos.
En fin, no hay muchos participantes con lo cual conseguimos colocarnos en primera fila de salida y con 10 minutos de retraso nos disponemos a hacer los primeros kms de la duatlón. Estos tanscurren por los alrededores del pabellón en zona boscosa, y rapidamente nos damos cuenta de la belleza del paisaje de la zona. Salimos a un buen ritmo y el maestro Jose Ramírez se nos va y perdemos su referencia, los demás vamos a un ritmo similar y llegamos a la transición con pocos segundos de diferencia. Eso si, antes un servidor toca suelo en una de las bajadas del circuito.
Cogemos las bicis y nos quedan 15 Kms. de disfrute, el terreno se inclina rapidamente y no cesa hasta llegar a una de las trialeras del recorrido, durante la ascensión se une a mi un bttero con bici roja, specialized tambien, me pongo a su rueda y tiro con el un tramo de subida, pero me doy cuenta que solo veo su bici, su rueda, que me estoy perdiendo todo lo de mi alrededor... entonces es cuando decido aflojar y disfrutar del paisaje. Las trialera siguientes nos llevan a un bosque frondoso, poblado de arboles y arbustos similar al de Avatar. De nuevo el sendero nos lleva a un camino ancho, eso si, ahora repleto de nieve. Ya la habíamos visto anteriormente pero solo en ambos lados del camino, a partir de ahora solo nos indicaba el trayecto a seguir las marcas de los neumaticos de algun todoterreno que habia pisado dicha nieve. Eso hacía mas dificil la ascensión, las fuerzas iban justas y encima habia que llevar la rueda por esos 25 cm de camino en los que no había nieve. Pronto tocamos el punto mas alto y empieza el descenso,.. este se me hace corto, tengo la sensación que he subido muchisimo para bajar tan poco... Ya estamos otra vez en la transición y de nuevo nos disponemos a correr a pie. Que sorpresa la mia cuando llegando a meta veo que Carri y Pepe ya están allí. Ya estaban cambiados y Pepe se disponía a hacernos fotos...Por donde han pasado estos?? ya han acabado?? que maquinas!!! pero no , estaban allí porque sus burras habían petado, el cambio no había aguantado las duras condiciones del circuito. Ya solo me queda el tramo a pie, y aun me quedan fuerzas para disfrutarlo, subidas y bajadas por unos caminos encantadores. LLevo 1:49 y esto llega a su fin..Un abrazo con los compañeros y a esperar a que lleguen los demás para comernos la butifarra que nos había preparado la organización. Van llegando todos y por fin... llega Miguelón. (Miguel, un 10, .. ya solo te queda una cosa,eres un crak)
Magnifica duatlón, podríamos llamarla una duatlon de "low cost",si ! nos ha costado solo 5 Eurillos! los dorsales eran de papel, no teníamos xip, no había camiseta tecnica de regalo. Aunque os digo que una vez finalizada la prueba no he echado en falta ninguno de estos detalles.
Pero si había donde disfrutar, la organización se merece un 10. El recorrido espectacular,y encima la nieve que tantos problemas les ha traido a los Gerundenses estos ultimos dias y tantas criticas ha provocado hacia el Tripartit, ha sido una acompañante especial para los duatletas. Nos ha acompañado casi en los 15 kms. de bici y eso la ha hecho diferente, podíamos imaginar que estabamos en el Pirineo, o en los Alpes,...Una vez finalizada la prueba nos hemos comido la butifarra preparada por los organizadores junto a unas ensaladas, vino y refrescos... todo en un ambiente muy familiar, sin aglomeraciones y sin agobios.
Deciros a los que os animeis y espero que seais unos cuantos que el proximo año ya tengo reservada la fecha en mi agenda para repetir en Arbucies.
La hemos disfrutado:
Los debutantes : CARRI,MANOLO Y PEPE ESTRADA, MIGUELON,
Los maestros ; JOSE ANTONIO RAMIREZ, Y EL AMIGO MIGUEL ROMO (C.C.LLIÇA)
Y Los aprendices :JOAN, NURI (NUEVA BTTera), TONY QUIÑONES y DAVID.
Esta va por ti Alberto,..sabemos que te hubieras venido.

jueves, 4 de marzo de 2010

28.02.10 SAU – RUPIT - SALT DEL SALLENT - EL FAR – SUSQUEDA – SAU

Com ens va prometre el nostre company Alex Castell aqui tenim la crònica de la sortida del passat diumenge.
Sona el despertador a les 06:00h. Els valents bales vermelles havíem quedat al camp de futbol ales 07:00h. Els buit valents som: Javi “El Fino”, Rafel “Collons”, Chema “Bessona”, Javi “Cannondale”, Alberto “El Jefe”, Xavi “El Profe”, Paco “Yeti”, Àlex “cavallboig”. Sortim a quarts de vuit direcció a l’Atmella del Vallès, al centre comercial Sant Jordi, a on hem quedat amb els companys de Lliçà. Una vegada arriben tots sortim direcció a Sau.
Després de fer-nos la foto de rigor davant l’embassament de Sau abans de la sortida comencem aquesta dura sortida, guiats pel GPS del Jordi dels amics de Lliçà. Passem per sobre la presa de Sau per pista asfaltada i ja ens ensenyen la última rampa que ens trobarem perquè ens guardem una mica de forces per a fer-la, PEDAZO DE SUBIDA!!!!, però bé aquest serà un problema per més endavant. Durant uns quilòmetres anem per aquesta pista asfaltada fent “sube-bajas”. Durant aquest trajecte tenim el primer ensurt del dia; “El Jefe” es veu que tanca al “Bessona” i aquest cau sobre el “Cannondale” i de rebot quasi em tira a mi (“cavallboig”). Resultat, l’esquena del Chema s’emporta un bonic record d’aquesta sortida. No em de contar cap baixa física i tampoc cap dany material. Seguim endavant. Arribem a un trencall a on hem de decidir si anem a Rupit o fem via per no allargar massa la sortida. Lògicament decidim anar a Rupit per a fer un cafetonet i menjar alguna cosa.
Allà passem una mitja hora o tres quarts comentant la jugada, el Chema s’adona que el Camelback li perd aigua i porta tota la pitrera xopa, quina gràcia!!!!
Passada aquesta estona tornem al trencall que hem deixat fa una estona, però abans parem a fer-nos unes fotos panoràmiques amb Rupit de fons, per anar a buscar el Salt del Sallent. Hem tingut sort i baixa molta aigua. És una cascada impressionant!!!! Anem fins a la boca de la cascada a on passem amb les nostres BTT’s per sobre l’aigua una vegada i una altra per a que ens facin fotos ben xules, és curiós però no cau ningú.
Seguim el nostre camí direcció a El Far. Ens tornem a parar per a fer fotos de la cascada encara més xules que les altres i tot d’un plegat ens adonem que ens hem quedat “El Fino”, “El Profe”, el “Collons i jo sols sense cap BTT a seguir. Tirem endavant fins que trobem un trencall. Pugem uns 500 metres i sentim unes veus que ens criden des de més abaix advertint-nos que ens equivocat de camí. Mitja volta i a agafar el trencall correcte, però al arribar al punt a on ens esperaven només trobem dos o tres companys de Lliçà que ens diuen que la resta ha agafat una altre trencall incorrecte. Una vegada ens reunim tots, fem un tros a peu, desconfiant totalment del GPS, però finalment anem a parar a una pista per la qual podem muntar les nostres BTT’s. Fem una sèrie de quilòmetres per sobre un Prat verd impressionant i no massa tou, passant a pocs metres de unes quantes baques sense haver-hi cap separació pel mig res. Senyors estem al ben mig de la natura!!!! Aquest tros és molt maco, no parem d’obrir i tancar portes de fusta, filferros per tal de seguir el nostre camí, però com tots bé sabeu tot el bo s’acaba i això es va acabar en sec quan en un punt concret ens toca baixar de la bici i començar a caminar pujant muntanya amunt, per un camí estret i amb un barranc bastant important a la nostra dreta. Passada una hora o més arribem a la carretera asfaltada i pocs quilòmetres després arribem a El Far. Aquí els amics de Lliçà es queden a dinar i nosaltres ens mengem alguna barreta més i començar el camí de retorn, ara sense GPS. Comencem a baixar i punxa “El Jefe”. Ens aturem al trencall a on comença la pista per a mirar un rètol amb un mapa per a fer-nos a la idea del que ens trobarem i … sorpresa hem de tornar a baixar de la bici perquè aquesta trialera és impossible de fer. En un dels pocs trossos que podem fer a peu el “Collons” trenca la cadena. Es repara ràpidament, ja comencem a tenir ganes d’arribar a Sau. Baixem a peu un tros més fins a arribar a una pista a on ja podem tornar a anar a sobre de les nostres BTT’s. Uns quilòmetres després noto una punxada als esquio tibials de la cama Esquerra que em fan baixar-me de la bicicleta retorçant-me de dolor, però “El Jefe” es queda al meu costat. Reposo uns minuts i continuem el nostre camí. A partir d’aquí comença el descens més llarg i desenfrenat de la meva vida, mare de deu que ràpid anem, això no és Collserola i ens ho podem permetre, fem honor al nostre mot, les bales vermelles son autèntics míssils. En una d’aquestes rectes, sento algo semblant al que deuria sentir el Felipe Massa quan li va impactar la molla del Barrichelo, ja que surt despedit un “pedrusco” de la roda del darrera del “Profe” que impacta contra al meu casc, BUFFFF que poc a faltat!!!! Arribem a la presa de Susqueda i … una altra bonica sorpresa, ens trobem una meravellosa tanca que ens impedeix el pas. Opto per saltar la balla, perquè el “collons” està enganxat pels collons amb la tanca, li agafo la bici i vaig a l’altre costat a mirar com està la situació i veure si és factible que saltem tots 8 la tanca. Al tornar explico la situació als demés i fem una votació 6 decidim que saltem les dues tanques, “El Fino” es queda mut i “El profe” diu que ell no salta, rotund, QUE NO! Ens diu que hi ha un camí alternatiu, que trigarem 1,5 hores en fer un recorregut que si saltem dues tanques no estarem més de 5 minuts. Com entendreu després de 6 hores en bici jo vaig votar saltar les tanques. Per no deixar-lo sol decidim fer el camí de 1,5 hores. Més d’un vam pensar que aquest paio estava boig, que li costava saltar les putes tanques, però és clar heu de pensar que es profe i jo tots els profes que conec son igual de “legalitas”. Total pugem a les bicis i apa cap a baix que fa baixada, però tot d’un plegat, veiem un pont a mà dreta que porta a una carretera que porta a la presa de Susqueda. Per fí una sopresa agradable, menys mal!!!! Sens dubte acabem de viure l’anècdota de la jornada. A partir d’aquí anem vorejant l’embassament de Susqueda, cadascú al seu ritme i guardant algo de força per la pujada final que ens havia advertit el Jose Antonio. El “Yeti” m’ofereix la seva roda per a que no hagi de forçar els esquio tibials en excés i la veritat és que ho agraeixo bastant, gracias Paco!. Son uns quilòmetres llarguíssims, per un terreny fangós que encara dificulta una mica més el nostre ritme. Tot d’un plegat arribem a un pont i ja diviso la pujada final, és una rampa molt dura i després de mes de 6 hores a sobre de la bici encara més. Poso plat petit i el segon pinyó més gran, perquè l’altre no m’entra i cap a munt. Com a punt de referència tinc al “collons” i vinga amunt que fa pujada. Per fi veig la presa de Sau, l’esquio tibial m’agraeix que l’hagi cuidat i aguanta fins al capdamunt de la pujada. Ja veig el cotxe i el més important, l’entrapà a dins del maleter. Son les 17:00h, vuit hores després de pujar-nos a la bici hem arribat a la nostra destinació. Quina aventura!!!!!
Des d’aquí agrair al Jose Antonio haver-nos convidat a aquesta sortida i saludar a tots els companys de Lliçà.
Cavallboig.
MOLTES GRÀCIES ÀLEX.

miércoles, 3 de marzo de 2010

28.02.10 PELS CAMINS D'EN SERRALLONGA

Amics aqui tenim una de les cròniques del passat diumenge.En Xavi Sanz ens fa cinq centims del que vàren viure :
SORTIDA “SAU-RUPIT-EL FAR-SUSQUEDA-SAU” pels Camins d'en Serrallonga La present ressenya és sobretot un recull d’impressions i sensacions més que un TRACK o Llibre de Ruta, que d’aquests ja en tenim publicats al BLOG i molt bons. A ells ens dirigirem si volem tenir informació detallada de la ruta, alçades, horaris, etc..
Es notava una certa inquietud a l’hora de sortir. Un cop preparat tot el material deixàrem enrere l’aparcament del pantà de Sau i ens vam dirigir a l’altra riba de l’embassament, tot buscant l’Hostal-residència “la Riba”. Des d’allà el camí ample i en bon estat discorria per una zona de boscos de pins rojalets, alzines i roures i camps amb masies aïllades que respiraven tranquil.litat. Llàstima que vam tenir el primer ensurt: en Chema i en Javi Coronado van anar per terra en una maniobra de distracció per culpa d’unes fotos!! La tostarrada va ser considerable i els va deixar força adolorits la resta de la sortida. Sort que són gent soferta!! El cami anava guanyant alçada i ens vam trobar tot d’una amb la cruïlla que anava al Salt de Sallent i a Rupit. La panoràmica arribats a aquest punt era ja espectacular. Vam decidir que abans d’anar a Rupit passaríem per l’ermita de Sant Joan de Fàbregues. Fetes les fotos de rigor, vam continuar fins Rupit.
Aquesta vila per vegades que la visitis sempre t’ofereix noves i encisadores imatges. Aquest cop vam esmorzar ( barretes i algun plàtan) al parc en companyia d’una colla d’ànecs coll-verd molt animats!!
Unes fotos des de l’ermita de Santa Magdalena que ens donaven un fantàstica panoràmca del poble i de la vall amb la fotogènica Agullola al fons i...... de seguida vam continuar el camí; quedava molta ruta!! No cal dir que el salt de Sallent és impressionant! . Les fotos parlen per elles soles. És una de les vegades que l’he vist amb més aigua,......no m’estranya!!. La gent va disfutar travessant la riera amb la bici....!!. Acabada la remullada i les fotos des del mirador, començava novament el camí de pujada cap el Far. Primer el camí era ample, però cada cop és feia més estret i perdedor,......tant que el grup es va partir en dos i vam fer algunes voltes “tontes” . Gràcies a GPS d’un company de la colla d’en Jose Antonio, vam trobar la “bona” ruta. Això de bona” anem a deixar-ho, ja que a partir d’aquest moment el camí discorria per torrents que calia passar a peu, prats de pastura amb vaques espantadisses,
on les rodes semblaven enganxar-se a terra amb l’herba i el fang, tancats i filats elèctrics (més d’un els va veure de massa aprop!!).......això si, en tot moment les vistes sobre la vall de Sau i Susqueda , amb les Guilleries i el Montseny al fons, compensaven l’esforç que estàvem realitzant. En aquell moment em vingué a la ment la figura d’en Joan Sala “Serrallonga” bandoler de bandolers, que va recórrer aquelles mateixes cingleres en els seus anys de malifetes i renom temut. Finalment el camí es va convertir en un corriol de bosc entre flairosos boixos i a peu de timba.
Realment hi havia moments que era millor no mirar avall! Va ser una llarga estona caminant per estrets passos amb la bici a coll.
Es va fer un pel feixuc. Al final però, arribàrem a la carretera que ens va dur al santuari del Far (S.XV). Allà per fi podríem menjar un entrepà i gaudir de les vistes . Les vistes fantàstiques...,però l’entrepà no podia ser: era hora de fer els dinars, i la cuina estava ocupada!!!. Els companys que es quedaven a dinar, es van acomiadar amb una discreta i solidària cortesia, mentre que nosaltres una vegada “atipats” amb els ganyips , barretes i algun plàtan, vam decidir continuar. Ara tocava baixar, i quina baixada!!. La cinglera del Far és impressionant, i tot i que la cara per on es baixa no és tan vertical, el pendent és brutal. El camí va fent ziga-zagues pel mig del bosc i és impracticable (?) amb BTT, o sigui que tocava carregar la bici altre cop!. Això si, el paisatge per dins del bosc mixt de caducifolis, encatifat de lliris de neu, amb el seu blanc immaculat era absolutament poètic. La poesia es va trencar però amb la mateixa velocitat que la cadena d’en Rafa. Ja ens tens a tots al voltant de la bici intentant solucionar el problema el més ràpid possible: eren les tres passades i encara no sabíem el que ens esperava abans d’arribar al punt d’arribada. Un cop solucionat el problema tècnic, vam arribar al peu del cingle (Sant Martí Sacalm) i va començar un vertiginós descens fins al pantà de Susqueda. Tot sembalva ben encarat fins que........sorpresa !: el pas per sobre el pantà es trobava tallat per obres!. Vam iniciar un debat entre els partidaris de saltar les tanques i tirar pel dret i una solució més conservadora, consistent en baixar riu avall i trobar un altre pas. Tot que aquesta última opció era minitària, va acabar imposant-se. Finalment la rectificació va representar una propina d’uns tres o quatre km més de forta pujada. Per fí érem a l’altra riba del pantà. Ara “només” quedava recorre’l fins al final i pujar a Sau. Semblava que ja hi érem, però el pantà es va fer etern. Mai arribava la rampa final i les forces estaven molt justes. L’obssessió per arribar ens va empènyer, i pels volts de les cinc arribàvem a Sau novament. L’objectiu s’havia complert : 68 km. i 8 hores de travessa , 5h . d’elles pedalant i prop de dues amb la bici a coll, eren el balanç en xifres d’una aventura amb els companys inoblidable. Sempre amunt! Xavi Sanz BTT LA LLAGOSTA