ASCENCIÓ al Puig Drau des de Cànoves, per Vallfornés.
L’ascenció al Puig Drau des de Cànoves és una sortida que considero dura, però d’una gran bellesa de paisatge i molt gratificant.
En primer lloc val a dir que en aquesta època de l’any, el temps pot ser un element més de duresa. En efecte, le segona quinzena de novembre pot fer un fred considerable, i les boires del Pla de la Calma poden ser també un element advers, però,……finalment paga la pena!
Començarem l’ascenció a la población de Cànoves a uns 300 m. d’alçada aprox. Seguirem el curs de la riera, tot buscant el pantà de Vallfornés. La pujada a aquest pantà molts ja la coneixeu: les rampes són dures, però curtes. Després seguirem l’embassament fins que comença de nou la riera. Deixarem el trencall del Castanyer d’en Cuc a la dreta i seguirem tot recte pujant per un camí de carro força pedregós. Arribats a un trencall, prendrem el camí de la dreta que amb una forta pujada ens durà fins al mas senyorial de Vallfornés. Aquesta esplèndida construcció mereixerà una aturada i un repòs.
A partir d’aquest punt el camí es farà estret i es ficarà enmig del bosc. Caldrà prendre-s’ho amb calma i anar guanyant alçada amb tranquil.litat. En algun tram el camí és tècnic i amb considerable pendent, però majoritàriament és progressiu. En tot moment discorre per boscos d’alzines, que de vegades s’obren i deixen veure l’esplèndida vista sobre la vall i fan agafar conciència del desnivell que anem guanyant. Finalment el paisatge va canviant, van apareixent faig i fins i tot algun avet “despistat”. Estem arribant al Pla del Trèmols, des d’on ja podrem divisar el Pla de la Calma. L’espectacle és impressionant, i queda justificat el seu nom perquè la sensació de calma i solitud són absolutes. Des d’aquí podrem agafar un camí a la dreta per anar cap al Sui (1322m.) o seguir recte cap al Puig Drau.
En aquest punt cal prendre moltes precaucions ja que els camins són molt perdedors, sobretot si hi ha boira. No podem desorientar-nos!
Després d’un bon camí de “puja i baixa” arribarem a les proximitats del Puig Drau, que haurem de pujar passant una tanca de fusta al costat d’un rètol metàl.lic de grans dimensions. En cap moment indica el nom del cim, així que ens haurem d’orientar. El paisatge és molt particular: ondulat, amb matollars de ginestell i falgueres, té una certa monotonia però és únic. Després d’una pujada un xic costosa, arribem al cim del Puig Drau (1350m),. La vista sobre el Turó de l’Home, les Agudes, el Matagalls, i tota l’alta vall de la Tordera és impressionant i mereix l’esforç…….sinó hi ha núvols es clar!
Esto nos pasa porque somos unos maricuchilis,JEJEJE
ResponderEliminarseguro que el 15 nos hace un dia esplendido!!!!!
SALUDOS Y LA DEJAMOS PARA PRIMAVERA!!!(SEGURO)
Venga hombre, y yo que me habia comprado una bombona de oxigeno para meter en el camelback!!! La verdad es que esta haciendo un frio tremendo...
ResponderEliminar