30.10.10 LA LLAGOSTA -TORDERA POR PACO ZAMORA

Paco Zamora nos describe como vivió la salida hasta TORDERA.

UN GRAN DIA Y UN GRAN RETO, La Llagosta Tordera en BTT, casi 100 Kms. por unos inmejorables parajes por LA SERRELADA MARINA , EL CORREDOR Y MONT NEGRE y como espia y testigo de la hazaña siempre mirándonos EL MONTSENY. Se me hacía algo así como un sueño ¿seré capaz ? .Pues claro que si, como no podía hacer yo esto con la compañía de mis compañeros y amigos de BTT LA LLAGOSTA y unos compañeros extraordinarios que que se unieron a nosotros o nosotros a ellos en el seminario de la Conreria. Comenzamos de noche que si no fuese sido por lo “FOCOS” que el TURBO DIESEL (Rafael) y el CAP DE FILES (Alberto) aportaron ese gran haz de luz que nos fue de gran ayuda en los primeros Kms.Pero bueno pronto se nos hace de día y nos encontramos ya en la Conreria a la espera del grupo que viene de Barcelona que de seguida aparecen, nos saludamos y a pedalear como un loco.Comenzamos a buen ritmo de seguida nos encontramos un grupeto 4 o 5 btteros en el mirador de la ermita de san mateo, no puede ser? donde están el resto? de repente se escuchan gritos de fondo, llamadas de teléfono, eeoooooooh eeeeeeeeeh que por hay no es, no me jod-s ahora tenemos que bajar toda esta rampa que tan alegre mente hemos subido? Nooo, siiiiiii, noooooooooo, pues va ser que si, pues nada a bajar se a dicho, y la verdad es que mereció la pena porque la ruta nos tenía guardada una preciosa trialera que de buen seguro la incluiremos en nuestro libro de ruta, verdad BTTEROSSSSSSSS, Continuamos acumulando kms. Con la mente puesta ya en la hora de la comida, atravesamos el parque nacional del corredor, (muy bonito, pero para mi gusto algo cargado de coches)( MARCOSSSSSS MARICUXI QUE ME HE ENTERADO QUE ESTABAS EN EN EL SANTUARIO DEL CORREDOR Y NO TE HE VISTOOO) de seguida un bonito descenso por pista ancha y oooooh el restaurante A COMEEEEEEEEEER. Risas buena comida si, si, pero con la mente pensando en que hay yai yai cuando me levante todavía me quedan unos 40 kms. Como estarán mis piernas?. Terminamos de comer y palante como los de alicante, reiniciamos con un pequeño descenso llaneamos un poco por Vallgorguina, lo que nos sirve para soltar un poco las piernas y de seguida comienza un nuevo ascenso en busca del Montnegre, una subida algo durilla pero muy bonita, nos acercamos a un territorio que para mi es bastante conocido pero con diferente montura “en moto” (como cambia el cuento). Continuamos en busca de la ermita de Hortsavinya los últimos kms de subida. Yo no se si es porque me siento como en casa porque a escasos kms. esta la casa de mis padres la cual diviso en algunos puntos, o porque este verano ice esta ruta en sentido inverso con mi estimado amigo MARCOS en sentido inverso o porque esto esta apunto de acabarse, pero el caso es que me encuentro muy bien y con bastante fuerza en las piernas. Terminamos las ultimas rampas y ya divisamos Tordera descenso muy rápido atravesamos el pueblo de Tordera y se acabó, estación de Tordera destino LA LLAGOSTA

(por cierto en el trayecto del tren tuvo lugar a alguna que otra cavezadilla, estados de trance y alguna que otra rampas en los pies. Bueno espero haber transmitido en estas cuatro letras muy resumidas el maravilloso día que pasamos ayer esperando ansiosamente la próxima salida que no será la próxima semana porque tengo un nuevo reto para mí, la duatlon de Pug Reig. AAAAAAAAAAAH LO MEJOR DE TODO COMO NO LA EXTRAORDINARIA COMPAÑIA

24.10.10 AIGUAFREDA-COLLFORMIC-AIGUAFREDA

Sortida de les bales vermelles on en Rafel ens mostra la seva crònica. Holaaaaa, no hi ha com ser jove per recuperar be, avui ha estat una jornada en la que veus que el cos humà no es una màquina de precisió i ho dic per mi. Per que avui la pujada se m’ha fet un pel dura i de ben segur que la culpa en part és per la gresca de divendres i és evident que l’esport i la mala vida(de tant en tant va be) no son gens compatibles, esperem que la setmana que ve estigui recuperat i amb forces per fer La Llagosta/SantAdrià - Tordera “Així sia”. Llibre de ruta: son 3 quarts de sis i sona el despertador “bufffffffffff”.Però que collons amunt, em llevo i tot seguit menjo una “miketa”, preparo els estris personals i els del cotxe ja que avui en Xavi Romero vindrà amb mi.Arrivo i ja hi eren el Yeti La Makina Basca,Cavall Boig, el Presi,en Zipi i Zape, en Patxi i el Sogra i per fi el Profe i en Xavi(per cert en Xavi no te mot).El nostre destí Aiguafreda.Desprès d’una petita discussió em fan cas i ens dirigim a PK de L’Avenco restaurant i amb sembla que també càmping. Sortim i amb no gaire fred si mes no molta humitat, el primer tros es fa be i arribant al Mas Pujol el primer entrebanc (Braus, casa particular, impediment segons cartell per a que passin bicicletes??????) per dir-ho així ja que ho hem superat sense cap problema,aquest tros fins arribar al Coll Fòrmic, és pot ser el mes dur, sense ser res de l’altre mon i per descomptat si el cos el tens be¡¡¡¡¡¡, la Jornada no ens ha acompanyat gaire doncs no hem pogut fruir del paisatge “encisador”que ens envoltava( ara utilitzem aquesta expressió per no dir allò de “quemako” i que jo diria collons això es de “collons”), arribat el moment de fer l'entrepà, parlem de fer-ho al mateix restaurant del Coll o be fer-ho al Pla de la Calma,,, decidim de fer-ho de manera ecològica i ho fem en el Pla de la Calma, tot seguit i fent la carena ens dirigim al Tagamanent, no abans discutint si fem la sortida mes llarga o curta,,,,, fem la llarga, i com no ens equivoquem i anem a parar al poble de Tagamanent, deixant de fer la baixada per pista forestal i si per un camí pavimentat, tornem a Aiguafreda passant per la carretera i tot comentant la sortida ens anem acomiadant entre abraçades i petons que tots som una colla de marikons(no vull ser groller però volia acabar-ho be).Fer constar l’absència del nostre cap de files el Gran Aberto. Be amics meus fins la propera i com sempre el millor la comp......... Kabronets. Firmat:Rafel de Bartalot i Salazar Saez de la Lastra i Lopez Coronado

17.10.10 TRIATLO GARMIN BARCELONA

Avui hem sortit LLuis Tort i jo !!! hem anat a fer la Triatlon Garmin de Barcelona.L'hem fet acompanyats de 5000 atletes mes. Gent de tot arreu,Rusia,Gran Bretanya, Noruega,..la triatló s'ha caracteritzat per la gran participació de foranis.Des del meu punt de vista ha sigut un exit tant de participació com d'organització. Bé també han asistit per donar-nos suport les bales vermelles Yeti, Cap,Raya i Diesel. Gràcies pel ànms. I en referencia a lo personal. Ha sigut una experiencia molt bona, unes sensacions inigualables en lo esportiu. De les proves fetes fins ara crec que ha sigut la que més ma omplert. Tot era nou, i pot ser ha sigut un pel preciipitat, pero havia de fer-la. He matinat per veure com sortien els que feien la prova olimpica i un cop allà, despres de disfrutar del gran ambient atletic que hi havia, i ja sent quasi l'hora han arrivat els amics Juan, Mari i Victor hi he pogut deixar-lis els estris i poder baixar a la sorra. Allà m'he trobat al Company Lluis Tort (que vaja makinon, ha fet la natació sense neopre) i a un amic que feia 20 anys que no el veia. Casualitat ! ens hem conegut amb el neopre, ulleres i gorro. Doncs be, comença la prova, i no com no estava acostumat al neopré, els primers metres em resultava molt molt extrany nedar. a més la gran quantitat de triatletes al aigua he notat una mica d'angoixa, pero rapidament a base d'osties i patades rebudes m'he posat les piles i a NEDAR. Tot bé fins arrivar a la primera boya, allò era un embus impresionant. pero de seguit ha tornat tot a la normalitat,.. osties i mes osties.. Be, la natació estava acabant i les sensacions eren bones, ara tocava bici. I com el neopré, la bici també la estenava. El Diesel me la deixa però només faig dues voltes a la manzana i la guardo. Era dissabte abans de la triatlo i no tenia temps. Han sigut dues setmanes que no he pogut fer res de res. Doncs be al lio. Despres d'una transicio complicada, treure neopré, posar mitjons,sabates del Rafel,guants,casc... Comença la bici,i amb tan mala pata que no encerto a posar la cala i als 200 metres de bici caig . Però un cop recuperat, noves sensacions. Quin disfrute damunt d'aquella bici, com accelerava,com funcionava . Ara, aixo si,..frenava poc. Quasi em menjo algu en les rotondes. Dues voltes al recorregut i a posar-nos les bambes. Ara començava el millor sector,o el mes senzill per a mi. M'he trobat be i he anat passant a gent, molta gent... Però el mes destacable ha sigut fer-la i gaudir-la. Esperem que l'any proper hi poguem tornar i ser-hi uns quants mes. Com diu el campio del mon de triatlo GOMEZ NOYA, qualsevol que faci esport regularment pot fer una triatlo. O sigui animeu-vos pel proper any. SALUTACIONS A ANTONIO TRIBALDOS, I GRACIES RAFEL !!!