Amics BTTaires, després de molt de temps, ja hem conquerit BURRIAC.
Personalment, ho havia intentat varies vegades, des d'aquell 11 de juliol quan el nostre amic Paco Raya ens convidava a l'excursió a Burriac, eren els principis del BTT LA LLAGOSTA, llavors va ser per motius laborals, d'altres per motius familiars (falta de temps per arrivar-hi)., i mai no ho havia aconseguit. Avui les BALAS ROJAS, ens hem disposat a arrivar-hi, per molt que des de TV3 ens deien que plouria. Hem tornat a matinar i a les 8:00 ens reuniem al camp de futbol en CARRI,ALBERTO,JUAN CARLOS,ALVARO,MANOLO MAQUINA,YETI,RAFEL I ELS GERMANS SCHLEK (ANDY Y FRANK,ja,ja,..), faltaven moltes BALAS, alguns amb excuses justificables i d'altres encara a l'enfermeria..
Des d'un principi el ritme torna a ser dur, l'Alvaro i en Manolo han posat un ritme que a alguns ens costava seguir, i a més no podíem tensar la corda que l'excursió es preveia dura i llarga. Fent el recorregut per Marina anavem tots junts, puja i baixa camins, tots per camins rurals sense trepitjar carretera i tampoc sense trepitjar trialeres,.. Només al arrivar a la cadena on trenquem cap a Burriac ,on el cami es fa corriol i alguns de nosaltres toquem amb el cos a terra,.. JA VEIEM EL CASTELL, l'objectiu està a tocar pero ens falta el més dificil la pujada al Castell que despres dels kms. acumulats se'ns fa un tant ferragosa. 
L'Andy i el Carri com anàven sobrats han fet algun km de més.. fins que han trobat el cami correcte.
Un cop al Castell, gaudim de les vistes, esmorzem bocates,barretes energeniques i demés, sentim en el silenci el soroll d'una llauna de Coca-cola com sona al obrir,...i com a anecdota l'Andy quasi deshidratat se'ns ha begut la meitat del que duiem.
L'Alberto com a bon cap de files, ens ha fet un reportatge fotogràfic, i ara amb els estòmacs plens ens toca tornar cap a casa, la tornada també es preveu dura, per la qual cosa decidim tornar per Vallromanes i no fer tota la serralada de Marina un altre cop. Aqui l'Alvaro tot i ser Basco, li entren les pors del tornar i amb l'excusa de dolor al genoll vol tornar per la Costa, però com a bon Basco ens ha acompanyat i ha finalitzat la ruta amb el grup.
Ja de tornada, segueix el ritme dur imposat pel Rafel, que quan arriva el terreny pla es transforma...
Doncs si, ja som a casa de tornada amb la satisfacció d'haver fet la feina que teníem encarregada,..hem gaudit d'una sortida molt maca, on hem patit, hem gaudit, hem rigut,com sempre..i a més aquest cop si, hem conquerit BURRIAC.
Aquesta va pel ROCKY que no l'ha pogut fer amb nosaltres.
Ens tornem a parlar a la propera..
P.D. ALBERTO, ESTOS SON TUS COLORES.
Des d'aquí ens dirigim al Castell de Casclar on podem gaudir del tram més bonic del recorregut, tram de pedra dura tot vorejant el massís dels Cingles. El paisatge encisador, només ens ha faltat trobar la neu a les voreres del camí,.. Crec que ha sigut el tram més bonic que he recorregut amb bicicleta, la duresa del desnivell era evident pero el veure tot el que recorríem i tots els companys patint-ho i gaudint-ho al mateix temps, feia que fos uns moments per gaudir de bici,.. Hi havia tant que veure!!!,.. però aquest cop no he parat a fer foto, perdoneu l'egoisme,...Només ho espatllava una colla de moteros, i més tard una altra amb quads, pero la natura està allà, perque la gaudim tots sempre i quan la respectem.. Bé, el camí seguía, i seguía pujant, algun tram molt dur,.. pero ha valgut la pena. 
Ja tenim aqui la baixada , tot el que puja ha de baixar, i així ha sigut, una llarga i pronunciada baixada fins a Sant Miquel del Fai.. I que dir d'aquest paratge, tots el coneixem,.. doncs si a seguir gaudint els nostres sentits,..Alguna foto de rigor, i ja de tornada. Canviem el recorregut ja que era complicat tornar per montanya degut al gel i al mal estat dels camins, això fa que ens dirigim a Sant Feliu de Codines ja per asfalt, ho fem a ritme dur, i d'aqui també baixem fins a Bigues per carretera,... i per camins fins als cotxes . La GRAN sortida s'ha acabat, si GRAN sortida, per la bellessa dels seus camins, i a més pels nous ingredients que ens hi hem trobat, la neu, el gel,... el fred. Sens dubte és una sortida per repetir. Tenim tanta natura a prop de casa... som uns privilegiats.. Be queda pendent pels BALAS que no la heu pogut fer... HI TORNAREM.
