10.01.10 PUIG GRACIÓS-BERTÍ-SANT MIQUEL DEL FAI

Amics, avui diumenge es preveia molt de fred. Això ha fet que alguns de nosaltres ens hem resguardat a casa i no hem sortit a fer kms, d'altres han sortit més tard , i els més agoserats ens hem decidit per anar a fer una dura sortida pels voltants dels Cingles del Bertí . El nostre repte era des de Santa Eulalia de Ronçana fer el Puig Graciós, Castell de Casclar, Sant Miquel del Fai i tornar a Santa Eulalia sense gairebé tocar asfalt. Aniriem guiats pel nostre company José Antonio Ramírez i alguns companys del CC LLiçà de Vall (Miguel Romo i el seu cunyat d'entre d'altres). Això feia que avui fos una sortida molt especial, per això hem matinat una mica més per tenir-ho tot a punt ja que a les vuit sortiem del Camp de Futbol de La Llagosta. Això si, haviem d'anar en cotxe a Santa Eulalia. A les vuit en punt tots érem al camp de Futbol, abrigats com mai pensant en el fred que ens faria. El fred apretava però no tant com ens creiem,el termometre marcava 0º C. Bé ja hi som tots, quasi totes les BALAS ROJAS, exceptuant els que estan a l'enfermeria i els que sortirien més tard i erem quasi tots, ALBERTO,ROCKY,CARRI, MANOLO,YETI,PATXI,ALVARO,ALEX CASTELL (Quina sorpresa,i quin atraviment,jo crec que ja és un BALA) I JO, ens acompanyen també en Marcos i alguns amics seus.

Ens dirigim a Sta. Eulalia on ens trovem amb en José Antonio Ramírez i tota la colla de Lliçà de Vall, ens hem juntat 20 BTTaires un tant obsesionats per això de la bici. Un cop tots plegats comencem la nostra ruta marcada per avui. Des de Sta. Eulàlia ens dirigim a l'Ametlla del Vallès per camins de sorra com ho havíem previst, be camins amb sorra, aigua i gel. I des de Ámetlla comencem l'Ascensió al Puig Graciós, una pujada exigent on la bellessa del paisatge ens ho feia més fàcil. Els amics de Lliçà des del començament han posat un ritme dur, però nosaltres com a bons BTTaires hem respost al que ens demanaven. Tots hem aguantat aquesta dura pujada com a bons BALAS tenint en compte que hem hagut de salvar un desnivell de 700 m aprox.

Un cop a dalt hem reposat forces menjant el que cadasqú portàvem. El nostre cap de files ens ha obsequiat amb un glop d'Orujo que portava d'estranguis per aquestes ocasions,... QUE DETALLE ALBERTO !!!. Hem fet la xarradeta, hem agermanat LLiçà de Vall i La LLagosta i a continuar pedalant que encara haviem de seguir pujant.

Des d'aquí ens dirigim al Castell de Casclar on podem gaudir del tram més bonic del recorregut, tram de pedra dura tot vorejant el massís dels Cingles. El paisatge encisador, només ens ha faltat trobar la neu a les voreres del camí,.. Crec que ha sigut el tram més bonic que he recorregut amb bicicleta, la duresa del desnivell era evident pero el veure tot el que recorríem i tots els companys patint-ho i gaudint-ho al mateix temps, feia que fos uns moments per gaudir de bici,.. Hi havia tant que veure!!!,.. però aquest cop no he parat a fer foto, perdoneu l'egoisme,...Només ho espatllava una colla de moteros, i més tard una altra amb quads, pero la natura està allà, perque la gaudim tots sempre i quan la respectem.. Bé, el camí seguía, i seguía pujant, algun tram molt dur,.. pero ha valgut la pena.

Ja tenim aqui la baixada , tot el que puja ha de baixar, i així ha sigut, una llarga i pronunciada baixada fins a Sant Miquel del Fai.. I que dir d'aquest paratge, tots el coneixem,.. doncs si a seguir gaudint els nostres sentits,..Alguna foto de rigor, i ja de tornada. Canviem el recorregut ja que era complicat tornar per montanya degut al gel i al mal estat dels camins, això fa que ens dirigim a Sant Feliu de Codines ja per asfalt, ho fem a ritme dur, i d'aqui també baixem fins a Bigues per carretera,... i per camins fins als cotxes . La GRAN sortida s'ha acabat, si GRAN sortida, per la bellessa dels seus camins, i a més pels nous ingredients que ens hi hem trobat, la neu, el gel,... el fred. Sens dubte és una sortida per repetir. Tenim tanta natura a prop de casa... som uns privilegiats.. Be queda pendent pels BALAS que no la heu pogut fer... HI TORNAREM.