24.01.10 BURRIAC, CONQUERIT

Amics BTTaires, després de molt de temps, ja hem conquerit BURRIAC. Personalment, ho havia intentat varies vegades, des d'aquell 11 de juliol quan el nostre amic Paco Raya ens convidava a l'excursió a Burriac, eren els principis del BTT LA LLAGOSTA, llavors va ser per motius laborals, d'altres per motius familiars (falta de temps per arrivar-hi)., i mai no ho havia aconseguit. Avui les BALAS ROJAS, ens hem disposat a arrivar-hi, per molt que des de TV3 ens deien que plouria. Hem tornat a matinar i a les 8:00 ens reuniem al camp de futbol en CARRI,ALBERTO,JUAN CARLOS,ALVARO,MANOLO MAQUINA,YETI,RAFEL I ELS GERMANS SCHLEK (ANDY Y FRANK,ja,ja,..), faltaven moltes BALAS, alguns amb excuses justificables i d'altres encara a l'enfermeria.. Des d'un principi el ritme torna a ser dur, l'Alvaro i en Manolo han posat un ritme que a alguns ens costava seguir, i a més no podíem tensar la corda que l'excursió es preveia dura i llarga. Fent el recorregut per Marina anavem tots junts, puja i baixa camins, tots per camins rurals sense trepitjar carretera i tampoc sense trepitjar trialeres,.. Només al arrivar a la cadena on trenquem cap a Burriac ,on el cami es fa corriol i alguns de nosaltres toquem amb el cos a terra,.. JA VEIEM EL CASTELL, l'objectiu està a tocar pero ens falta el més dificil la pujada al Castell que despres dels kms. acumulats se'ns fa un tant ferragosa.

L'Andy i el Carri com anàven sobrats han fet algun km de més.. fins que han trobat el cami correcte.

Un cop al Castell, gaudim de les vistes, esmorzem bocates,barretes energeniques i demés, sentim en el silenci el soroll d'una llauna de Coca-cola com sona al obrir,...i com a anecdota l'Andy quasi deshidratat se'ns ha begut la meitat del que duiem.

L'Alberto com a bon cap de files, ens ha fet un reportatge fotogràfic, i ara amb els estòmacs plens ens toca tornar cap a casa, la tornada també es preveu dura, per la qual cosa decidim tornar per Vallromanes i no fer tota la serralada de Marina un altre cop. Aqui l'Alvaro tot i ser Basco, li entren les pors del tornar i amb l'excusa de dolor al genoll vol tornar per la Costa, però com a bon Basco ens ha acompanyat i ha finalitzat la ruta amb el grup.

Ja de tornada, segueix el ritme dur imposat pel Rafel, que quan arriva el terreny pla es transforma...

Doncs si, ja som a casa de tornada amb la satisfacció d'haver fet la feina que teníem encarregada,..hem gaudit d'una sortida molt maca, on hem patit, hem gaudit, hem rigut,com sempre..i a més aquest cop si, hem conquerit BURRIAC.

Aquesta va pel ROCKY que no l'ha pogut fer amb nosaltres.

Ens tornem a parlar a la propera..

P.D. ALBERTO, ESTOS SON TUS COLORES.