CAP AL MATAGALLS, per Àlex el CAVALLBOIG

Aquesta és la cronica del nostre amic Àlex, com ens diu el seu nick un CAVALLBOIG, boig entre d'atlres coses per això del BTT. Enhorabona Àlex, Si senyor !!!! Surto de casa a les 08:30h, vestit de ciclista. A la màesquerra porto la coixa i a la dreta a l'Arnau (el meu fill). Em mira raro com ppènsant "que fot aquesta paio un dimecres a les 08:30h del matí vestit deciclista per portar-me a la guarderia?". Arribo a la guarderia amb el cortxe i la coixa al portabicis. Entro amb l'Arnau i la gent em mira raro. Arribo a la urbanització El Muntanya a les 09:30h i el cotxe marca -2ºC.Em preparo les coses, faig una mica d'estiraments i em pujo a la bici per començar aquesta aventura. Ràpidament el camí comença a empinar-se força, tinc els dits gelats, però no ma'arrugo. Vaig seguint la ruta amb el GPS sens problemes. És fantàstic, perquè nio em trobo a ningú, ni bicis, ni cotxes, ni gent ... és clar, lúnic penjat que va pel camp a menys no se quants graus soc jo, normal que no em trobi a niungú. Corono el Matagalls xic i al arribar a la Font Pomereta (no surt aigua, perquè està glaçada) el GPOS em diu que he d'anar a la dreta, però a la dreta no hi ha camí. Truco aun amic del treball que és de la zoan i em diu que he de seguir el camí, sense desviar-me. Al cap de 10 minuts el GPS ja torna a trobar la ruta i segueixo endavant. Tot d'un plegat em trobo a uan noia amb tres gosos i en pantalons curts (encara hi ha gent més penjada que jo). M'aturo en un encreuament i sento que em diu "A on vas?" Li dic que al Matagalls i em mira i em diu, "Però amb bici?, ho tens molt complicat". M'indica un camí diferent al que em diu el GPS i em diu que és molt mnés ràpid. CAGADA!!!!!, perquè coplons li vaig haver de fer cas. Em trobo davant de la Font Clareta amb el camí impracticable i sensa el GPS. Miro la ruta del GPS i em diu que estic a 1km de la ruta, però amb l'inconvenient que he de pujar una muntanya camp a través per a arribar a la ruta que haviia d'haver seguit. Recordo lo del Puigmal i penso, no serà tan fotut com allò i començo a caminar amb la bici alk costat punjant per aquella muntanya amb uns matorrals punxants afins a l'alçada dels genolls. Després d'una hora anant camp a través arribo a la ruta del GPS, em pujo a la bici i a seguir el camí sense deixar-lo en cap moment. Pujo el que jo pensava que era l'ultim turonet, però no encara falta una última empenta. Ja veig la creu del Matagalls i les rampes a les cames comencen a fer acte f¡de presencia. Vaig gala de la meva tossuderia, em pujo a la bici i cap a dalt. Ja he coronat el Matagalls!!!!!! fot un aire gelat, però per desgracia meva no hi ha gens de neu. Observo que la gent hi ha posat uns pesebres i passats 5 minuts arriben una colla de jovent que al·lucinent quan veuen la coixa a sota la cre. Si he pujat fins aquí en bici, els hi dic tot cofoi i em diuen qu estic penjat. EL guia qye portaven em diu que mai havia vist ningú pujar en bici amb un fred com el que feia. Al'estiu algun si que he vist, però a l'hivern ... Tothom em felicita i jo també els felicito, és clar. Els hi demano que em facin una foto, perquè després no g¡digueu que no he pujat i ràpidament tiro avall, ja que ales 1t5:30h havia d'estar a la guarderia. Passats 10 minuts la lefty se'm queda sense aire. A on estar`pa el Quiñones amb el compressor aquell, penso. No podré fer el descens tan confiat com dessitjaria, però amb el que he suat per pujar, el que no volia fer era baixar patint, volia gaudir a tope la baixada i així ho vaig fer. Vaig seguint el track al GPS i tot d'un pelgat em foto una hostia de collons. Moc les cames per saber que no m'he fet massa nmal i decideixo seguir ràpidament, abans no es refredi massa el genolll. Arribo al camí principal i amb l'emoció del descens em paso el desvio,ja que no anava mirant tota l'estona el GPS. Passat 1km del desvío me n'adono que a la panatlla del GPS no hi ha res, freno en sec i descobreixo que he de retrocedir 1km i en pujada, MEEEEERDA! No hi ha més remei. Giro cua i cap amunt. Arribo a Collformic,ja que vaig canviar la ruta perquè no tenia temps i gafo la carretera que va cap a El Brull. 4,5 hores despés arribo al cotxe, ho carrego tot i cap a casa. L'experiència ha estat molt posistiva i si algú la vol fer no em negaré com la del Puigmal. He de recoenixer que m'ghagués agradat fer-la sobre neu, però el dia ideal per a mi per a fer-ho era el 15 de desembre i no sabia si tindria una altra oportunitat i no la vaig deixar escapar. Agrair des d'aquestes linies, tots eks ànims que m'heu donat i les vostres felicitacions i dir-vos també que sou tots de PUTA MARE i que m'ho paso de PUTA MARE cada diumenge amb tots vosaltres. GRÀCIES COMPAMYS !!!!!!!