28.02.10 PELS CAMINS D'EN SERRALLONGA

Amics aqui tenim una de les cròniques del passat diumenge.En Xavi Sanz ens fa cinq centims del que vàren viure :

SORTIDA “SAU-RUPIT-EL FAR-SUSQUEDA-SAU” pels Camins d'en Serrallonga La present ressenya és sobretot un recull d’impressions i sensacions més que un TRACK o Llibre de Ruta, que d’aquests ja en tenim publicats al BLOG i molt bons. A ells ens dirigirem si volem tenir informació detallada de la ruta, alçades, horaris, etc..

Es notava una certa inquietud a l’hora de sortir. Un cop preparat tot el material deixàrem enrere l’aparcament del pantà de Sau i ens vam dirigir a l’altra riba de l’embassament, tot buscant l’Hostal-residència “la Riba”. Des d’allà el camí ample i en bon estat discorria per una zona de boscos de pins rojalets, alzines i roures i camps amb masies aïllades que respiraven tranquil.litat. Llàstima que vam tenir el primer ensurt: en Chema i en Javi Coronado van anar per terra en una maniobra de distracció per culpa d’unes fotos!! La tostarrada va ser considerable i els va deixar força adolorits la resta de la sortida. Sort que són gent soferta!! El cami anava guanyant alçada i ens vam trobar tot d’una amb la cruïlla que anava al Salt de Sallent i a Rupit. La panoràmica arribats a aquest punt era ja espectacular. Vam decidir que abans d’anar a Rupit passaríem per l’ermita de Sant Joan de Fàbregues. Fetes les fotos de rigor, vam continuar fins Rupit.

Aquesta vila per vegades que la visitis sempre t’ofereix noves i encisadores imatges. Aquest cop vam esmorzar ( barretes i algun plàtan) al parc en companyia d’una colla d’ànecs coll-verd molt animats!!

Unes fotos des de l’ermita de Santa Magdalena que ens donaven un fantàstica panoràmca del poble i de la vall amb la fotogènica Agullola al fons i...... de seguida vam continuar el camí; quedava molta ruta!! No cal dir que el salt de Sallent és impressionant! . Les fotos parlen per elles soles. És una de les vegades que l’he vist amb més aigua,......no m’estranya!!. La gent va disfutar travessant la riera amb la bici....!!. Acabada la remullada i les fotos des del mirador, començava novament el camí de pujada cap el Far. Primer el camí era ample, però cada cop és feia més estret i perdedor,......tant que el grup es va partir en dos i vam fer algunes voltes “tontes” . Gràcies a GPS d’un company de la colla d’en Jose Antonio, vam trobar la “bona” ruta. Això de bona” anem a deixar-ho, ja que a partir d’aquest moment el camí discorria per torrents que calia passar a peu, prats de pastura amb vaques espantadisses,

on les rodes semblaven enganxar-se a terra amb l’herba i el fang, tancats i filats elèctrics (més d’un els va veure de massa aprop!!).......això si, en tot moment les vistes sobre la vall de Sau i Susqueda , amb les Guilleries i el Montseny al fons, compensaven l’esforç que estàvem realitzant. En aquell moment em vingué a la ment la figura d’en Joan Sala “Serrallonga” bandoler de bandolers, que va recórrer aquelles mateixes cingleres en els seus anys de malifetes i renom temut. Finalment el camí es va convertir en un corriol de bosc entre flairosos boixos i a peu de timba.

Realment hi havia moments que era millor no mirar avall! Va ser una llarga estona caminant per estrets passos amb la bici a coll.

Es va fer un pel feixuc. Al final però, arribàrem a la carretera que ens va dur al santuari del Far (S.XV). Allà per fi podríem menjar un entrepà i gaudir de les vistes . Les vistes fantàstiques...,però l’entrepà no podia ser: era hora de fer els dinars, i la cuina estava ocupada!!!. Els companys que es quedaven a dinar, es van acomiadar amb una discreta i solidària cortesia, mentre que nosaltres una vegada “atipats” amb els ganyips , barretes i algun plàtan, vam decidir continuar. Ara tocava baixar, i quina baixada!!. La cinglera del Far és impressionant, i tot i que la cara per on es baixa no és tan vertical, el pendent és brutal. El camí va fent ziga-zagues pel mig del bosc i és impracticable (?) amb BTT, o sigui que tocava carregar la bici altre cop!. Això si, el paisatge per dins del bosc mixt de caducifolis, encatifat de lliris de neu, amb el seu blanc immaculat era absolutament poètic. La poesia es va trencar però amb la mateixa velocitat que la cadena d’en Rafa. Ja ens tens a tots al voltant de la bici intentant solucionar el problema el més ràpid possible: eren les tres passades i encara no sabíem el que ens esperava abans d’arribar al punt d’arribada. Un cop solucionat el problema tècnic, vam arribar al peu del cingle (Sant Martí Sacalm) i va començar un vertiginós descens fins al pantà de Susqueda. Tot sembalva ben encarat fins que........sorpresa !: el pas per sobre el pantà es trobava tallat per obres!. Vam iniciar un debat entre els partidaris de saltar les tanques i tirar pel dret i una solució més conservadora, consistent en baixar riu avall i trobar un altre pas. Tot que aquesta última opció era minitària, va acabar imposant-se. Finalment la rectificació va representar una propina d’uns tres o quatre km més de forta pujada. Per fí érem a l’altra riba del pantà. Ara “només” quedava recorre’l fins al final i pujar a Sau. Semblava que ja hi érem, però el pantà es va fer etern. Mai arribava la rampa final i les forces estaven molt justes. L’obssessió per arribar ens va empènyer, i pels volts de les cinc arribàvem a Sau novament. L’objectiu s’havia complert : 68 km. i 8 hores de travessa , 5h . d’elles pedalant i prop de dues amb la bici a coll, eren el balanç en xifres d’una aventura amb els companys inoblidable. Sempre amunt! Xavi Sanz BTT LA LLAGOSTA