28.02.10 SAU – RUPIT - SALT DEL SALLENT - EL FAR – SUSQUEDA – SAU

Com ens va prometre el nostre company Alex Castell aqui tenim la crònica de la sortida del passat diumenge.

Sona el despertador a les 06:00h. Els valents bales vermelles havíem quedat al camp de futbol ales 07:00h. Els buit valents som: Javi “El Fino”, Rafel “Collons”, Chema “Bessona”, Javi “Cannondale”, Alberto “El Jefe”, Xavi “El Profe”, Paco “Yeti”, Àlex “cavallboig”. Sortim a quarts de vuit direcció a l’Atmella del Vallès, al centre comercial Sant Jordi, a on hem quedat amb els companys de Lliçà. Una vegada arriben tots sortim direcció a Sau.

Després de fer-nos la foto de rigor davant l’embassament de Sau abans de la sortida comencem aquesta dura sortida, guiats pel GPS del Jordi dels amics de Lliçà. Passem per sobre la presa de Sau per pista asfaltada i ja ens ensenyen la última rampa que ens trobarem perquè ens guardem una mica de forces per a fer-la, PEDAZO DE SUBIDA!!!!, però bé aquest serà un problema per més endavant. Durant uns quilòmetres anem per aquesta pista asfaltada fent “sube-bajas”. Durant aquest trajecte tenim el primer ensurt del dia; “El Jefe” es veu que tanca al “Bessona” i aquest cau sobre el “Cannondale” i de rebot quasi em tira a mi (“cavallboig”). Resultat, l’esquena del Chema s’emporta un bonic record d’aquesta sortida. No em de contar cap baixa física i tampoc cap dany material. Seguim endavant. Arribem a un trencall a on hem de decidir si anem a Rupit o fem via per no allargar massa la sortida. Lògicament decidim anar a Rupit per a fer un cafetonet i menjar alguna cosa.

Allà passem una mitja hora o tres quarts comentant la jugada, el Chema s’adona que el Camelback li perd aigua i porta tota la pitrera xopa, quina gràcia!!!!

Passada aquesta estona tornem al trencall que hem deixat fa una estona, però abans parem a fer-nos unes fotos panoràmiques amb Rupit de fons, per anar a buscar el Salt del Sallent. Hem tingut sort i baixa molta aigua. És una cascada impressionant!!!! Anem fins a la boca de la cascada a on passem amb les nostres BTT’s per sobre l’aigua una vegada i una altra per a que ens facin fotos ben xules, és curiós però no cau ningú.

Seguim el nostre camí direcció a El Far. Ens tornem a parar per a fer fotos de la cascada encara més xules que les altres i tot d’un plegat ens adonem que ens hem quedat “El Fino”, “El Profe”, el “Collons i jo sols sense cap BTT a seguir. Tirem endavant fins que trobem un trencall. Pugem uns 500 metres i sentim unes veus que ens criden des de més abaix advertint-nos que ens equivocat de camí. Mitja volta i a agafar el trencall correcte, però al arribar al punt a on ens esperaven només trobem dos o tres companys de Lliçà que ens diuen que la resta ha agafat una altre trencall incorrecte. Una vegada ens reunim tots, fem un tros a peu, desconfiant totalment del GPS, però finalment anem a parar a una pista per la qual podem muntar les nostres BTT’s. Fem una sèrie de quilòmetres per sobre un Prat verd impressionant i no massa tou, passant a pocs metres de unes quantes baques sense haver-hi cap separació pel mig res. Senyors estem al ben mig de la natura!!!! Aquest tros és molt maco, no parem d’obrir i tancar portes de fusta, filferros per tal de seguir el nostre camí, però com tots bé sabeu tot el bo s’acaba i això es va acabar en sec quan en un punt concret ens toca baixar de la bici i començar a caminar pujant muntanya amunt, per un camí estret i amb un barranc bastant important a la nostra dreta. Passada una hora o més arribem a la carretera asfaltada i pocs quilòmetres després arribem a El Far. Aquí els amics de Lliçà es queden a dinar i nosaltres ens mengem alguna barreta més i començar el camí de retorn, ara sense GPS. Comencem a baixar i punxa “El Jefe”. Ens aturem al trencall a on comença la pista per a mirar un rètol amb un mapa per a fer-nos a la idea del que ens trobarem i … sorpresa hem de tornar a baixar de la bici perquè aquesta trialera és impossible de fer. En un dels pocs trossos que podem fer a peu el “Collons” trenca la cadena. Es repara ràpidament, ja comencem a tenir ganes d’arribar a Sau. Baixem a peu un tros més fins a arribar a una pista a on ja podem tornar a anar a sobre de les nostres BTT’s. Uns quilòmetres després noto una punxada als esquio tibials de la cama Esquerra que em fan baixar-me de la bicicleta retorçant-me de dolor, però “El Jefe” es queda al meu costat. Reposo uns minuts i continuem el nostre camí. A partir d’aquí comença el descens més llarg i desenfrenat de la meva vida, mare de deu que ràpid anem, això no és Collserola i ens ho podem permetre, fem honor al nostre mot, les bales vermelles son autèntics míssils. En una d’aquestes rectes, sento algo semblant al que deuria sentir el Felipe Massa quan li va impactar la molla del Barrichelo, ja que surt despedit un “pedrusco” de la roda del darrera del “Profe” que impacta contra al meu casc, BUFFFF que poc a faltat!!!! Arribem a la presa de Susqueda i … una altra bonica sorpresa, ens trobem una meravellosa tanca que ens impedeix el pas. Opto per saltar la balla, perquè el “collons” està enganxat pels collons amb la tanca, li agafo la bici i vaig a l’altre costat a mirar com està la situació i veure si és factible que saltem tots 8 la tanca. Al tornar explico la situació als demés i fem una votació 6 decidim que saltem les dues tanques, “El Fino” es queda mut i “El profe” diu que ell no salta, rotund, QUE NO! Ens diu que hi ha un camí alternatiu, que trigarem 1,5 hores en fer un recorregut que si saltem dues tanques no estarem més de 5 minuts. Com entendreu després de 6 hores en bici jo vaig votar saltar les tanques. Per no deixar-lo sol decidim fer el camí de 1,5 hores. Més d’un vam pensar que aquest paio estava boig, que li costava saltar les putes tanques, però és clar heu de pensar que es profe i jo tots els profes que conec son igual de “legalitas”. Total pugem a les bicis i apa cap a baix que fa baixada, però tot d’un plegat, veiem un pont a mà dreta que porta a una carretera que porta a la presa de Susqueda. Per fí una sopresa agradable, menys mal!!!! Sens dubte acabem de viure l’anècdota de la jornada. A partir d’aquí anem vorejant l’embassament de Susqueda, cadascú al seu ritme i guardant algo de força per la pujada final que ens havia advertit el Jose Antonio. El “Yeti” m’ofereix la seva roda per a que no hagi de forçar els esquio tibials en excés i la veritat és que ho agraeixo bastant, gracias Paco!. Son uns quilòmetres llarguíssims, per un terreny fangós que encara dificulta una mica més el nostre ritme. Tot d’un plegat arribem a un pont i ja diviso la pujada final, és una rampa molt dura i després de mes de 6 hores a sobre de la bici encara més. Poso plat petit i el segon pinyó més gran, perquè l’altre no m’entra i cap a munt. Com a punt de referència tinc al “collons” i vinga amunt que fa pujada. Per fi veig la presa de Sau, l’esquio tibial m’agraeix que l’hagi cuidat i aguanta fins al capdamunt de la pujada. Ja veig el cotxe i el més important, l’entrapà a dins del maleter. Son les 17:00h, vuit hores després de pujar-nos a la bici hem arribat a la nostra destinació. Quina aventura!!!!!

Des d’aquí agrair al Jose Antonio haver-nos convidat a aquesta sortida i saludar a tots els companys de Lliçà.

Cavallboig.

MOLTES GRÀCIES ÀLEX.